Llibre:
ARAN
natura i cultura
-
Monografia fotogràfica sobre
la val d'Aran, con 173 fotografíes a color dels seus
paisatges, pobles, festes, flora i fauna.
-
Breus textos introductoris en Català, Aranès,
Espanyol, Francés i Anglès.
-
Indicacions tècniques sobre cada una de las fotografies
publicades.
Crítica
del llibre a Fotonatura.org
"UNA
VALL PER PLASMAR EN IMATGES
21 de gener, al massis de Beret
La neu ho cobreix tot. Ja sigui en el cel ennuvolat, en els
cims que m’envolten o en el terra que cruixeix quan el
trepitjo, el paisatge conté totes les tonalitats del
color blanc. Un torb glaçat juga amb els flocs de neu,
que se m’enganxen a la cara, a la roba, a la motxilla…
els Pirineus en el seu esplendor hivernal. El meu treball: il·lustrar
un llibre per a que els que no coneixen aquesta vall en descobreixen
alguns del seus atractius. Una tasca aparentement idílica…
excepte quan la temperatura és de divuit graus sota zero!
Fotografiar en aquestes condicions comporta un esforç
físic i mental, però els resultats poden ser evocatius.
De sobte, de forma sorprenent, caic per un pendent que ni tan
sols havia vist als meus peus. El blanc absolut uniformitza
el paisatge i fa desapareixer qualsevol sensació de relleu,
no hi ha sentit de la distancia ni de l’altitud. Ni tan
sols he vist que el lloc on posave el peu era varis metres per
dessota meu. A l’hivern, l’alta muntanya pirinenca
mostra una bellesa primigènia, pero també pot
ser perillosa fins hi tot pels que la recorrem des de fa molts
anys.
23 de juny, en una fageda de Mijaran
La femella torna a dur un ratolí als seus entremaliats
fills que juguen incansables a l’ombra dels faigos centenaris.
Durant cinc dies la meva companya Eulàlia i jo compartim
les hores amb una familia d’Erminis que ens ha acceptat
sense recança, un veritable obsequi de la natura. Llástima
que la majoria d’animals salvatges temin als sers humans,
als quals associen més amb una mortífera escopeta
que no pas amb una inofensiva cámara fotográfica.
Asseguts a la fageda no ens cansariem mai de contemplar els
seus jocs, les corredisses, com caçen ratolins i talpons
ens aquests boscos on encara un es pot estremir pensant en la
possibilitat de poder veure un Ós brú. Però
aquest vespre tenim una altra cita ben diferent: ens toca anar
al poble de Les. Allí, pel Solstici d’estiu, es
fa la crema de l’Haro, festa l’origen de la qual
es perd en l’inmensitat dels anys. Una bona mostra de
que els aranesos encara mantenen ben vives les seves tradicions.
Natura i cultura, tradició i modernitat, el blanc de
la neu i el verd dels boscos es barregen a parts iguals en aquesta
vall pirinenca que mira al Nord però té les arrels
al Sud. La llavor d’aquest llibre es va plantar quan vaig
treballar en un seguit d’encàrrecs fotogràfics
sobre la Val d’Aran que serien publicats entre 1999 i
2006 a diverses revistes. Feia anys que viatjava a la vall,
però la realització d’aquests reportatges
em va permetre desenvolupar un fil argumental, profunditzar
en els temes i dedicar temps a la creació d’imatges.
En un reportatge per a una revista es publiquen unes poques
fotografies i jo n’havia acumulat un munt de mai publicades
que desitjava poder mostrar en un recull més complert.
Aqui el teniu i, tot i que les págines impreses d’un
llibre no tenen relleu, ni fan olor a bosc, ni hi bufa el vent
fred de l’hivern, espero que us transmetin una mica la
bellessa d’aquest paratge passat pel filtre de la meva
mirada de fotògraf."
(Extret
de la presentació de l'autor
a la introducció del llibre).
